Aquesta escola ubicada al Japó dóna una imatge transparent del que seria una escola oberta, comprensiva, plena d’il·lusió i com un mirall on el reflex de cada un dels que assisteixen formen un tot, però on cada part ressalta amb la mateixa importància que la resta.
Considero que la part essencial del ser humà són les seves emocions, ja que aquestes sempre estan presents en cada un de nosaltres i en les situacions o circumstàncies diàries. En el transcurs de la història, a nivell cultural, social, familiar i escolar no s’han tingut molt en compte, ja que sempre han estat més importants els continguts curriculars, els coneixements que un pot demostrar de manera superficial que el desenvolupament afectiu del nen.
I llavors, aquí tenim un clar exemple del que seria treballar des de la perspectiva emocional, l’objectiu principal de formar primer de tot personetes amb un nivell de maduresa afectiu important per l’edat que tenen, i per tant compromeses amb els altres i amb la societat en la qual viuen.
Al vídeo podem observar com el professor Kanamori els hi mostra la vida tal i com és, parlant de la mort, una part de la qual no ens agrada tractar pel dolor que causa, però que està present de forma constant al nostre voltant. Mitjançant aquest tema fa que els alumnes expliquin les seves experiències i aquells que més els hi costa puguin expressar-se, ser escoltats i alliberar-se del dolor que feia molt de temps que duien amagat i no eren capaços de treure. És finalment una mena de treball afectiu profund i que genera una gran empatia en la resta de persones que ho comparteixen o que s’identifiquen amb alguna experiència semblant. És una forma de fer lligams, de posar-se en la pell dels altres, ajudar-los i de deixar enrere les coses passades per continuar endavant.
Un altre qüestió que treballa amb els alumnes és aprendre a valorar la vida, i viure aquesta amb alegria. Per això segons ell és necessari expressar els punts forts de cadascú que la resta de companys els reconeguin també i un mateix reconegui els dels altres. Aquesta és una de les idees més importants a destacar sobre el treball amb la diversitat, el tenir unes expectatives positives sobre aquelles coses que fan bé els alumnes i no només les que no saben fer, i a part cultivar aquesta llavor entre ells, que uns i altres es reconeguin les habilitats i punts forts que tenen. Una forma magnífica d’establir vincles, relacions basades en l’afecte mutu i una bona autoestima per ser ,en definitiva, un bon estudiant, una bona persona i un bon veí del món en el qual habites.
El professor utilitza aquesta educació basada en les emocions i en el valors per treballar la lectura i escriptura mitjançant les reflexions que fan dels esdeveniments més propers de la seva vida, les relacions amb els altres i de les conseqüències que tenen els seus propis actes.
Una esplèndida demostració va ser quan els alumnes varen tenir que reflexionar sobre perquè es riuen dels demès quan fan alguna cosa que no està bé o treuen notes baixes. Un exercici d’introspecció realment impressionant on raonen i assumeixen la responsabilitat i les conseqüències de comportaments poc adequats respecte als altres i a un mateix. També es veu com costa reconèixer que un s’ha comportat malament amb un altre, ser humil i acceptar-ho. I quan es produeix aquest reconeixement surten sentiments com és el cas d’una de les nenes de penediment per no ajudar a un altra que va patir una situació similar de burles com quan ella era petita. I el senyor Kanamori fa que tothom entengui com es sentia, aconsegueix que alliberi el malestar que li provocava aquesta situació i que deixi anar aquest sentiment.
Pel contrari també es viuen situacions on el professor és sever i utilitza el càstig quan algun alumne no es comporta degudament a classe. I de forma paradoxal escolta durant una estoneta els raonaments sobre l’injust del càstig ja que no està relacionat amb l’activitat que tenien programada després i finalment els hi lleva. Una forma clara d’estimular el pensament crític i reflexiu, la cooperació i l’estima cap els altres d’una manera pacífica, amorosa i pacient.
Definitivament, un model clar de flexibilitat, de llibertat d’expressió, d’empatia i de creixement personal que queda plasmat en la forma d’organitzar-se, relacionar-se, d’ aprendre i funcionar d’aquesta escola i classe particular que ens mostra el professor Kanamori a través de la seva feina la qual viu de forma apassionant i entregada.
La escola ideal on crec que ens agradaria treballar a molts i que queda gravada en aquelles frases emotives i profundes que ens regala aquest professor:
- “ El més important és aprendre a ser feliç”
- “ Deixa que la gent visqui en el teu cor cabrà tanta gent com vulguis”
- “Quan la gent t’escolta de veritat viu sempre en el teu cor”
- “El valor de la vida” “Viure la vida amb alegria”
- “ A l’escola es ve a ser feliç ,a aprendre a ser feliç” “ Si una persona no és feliç no ho serà ningú”
